Back لياركو غيرا Arabic لياركو جيرا ARZ Learco Guerra German Learco Guerra English Learco Guerra Spanish Learco Guerra Basque لئارکو گوئرا Persian Learco Guerra French Learco Guerra Italian レアルコ・グエッラ Japanese
| |||||||
| Biografia | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | Learco Guerra 14 d'octubre de 1902 Bagnolo San Vito (Itàlia)  | ||||||
| Mort | 7 de febrer de 1963 (als 60 anys) Milà (Itàlia) | ||||||
| Causa de mort | malaltia de Parkinson | ||||||
| Sepultura | cementeri de la Villetta | ||||||
| Altres noms | La locomotora humana | ||||||
| Nacionalitat |  Itàlia | ||||||
| Activitat | |||||||
| Ocupació | ciclista, director esportiu | ||||||
| Nacionalitat esportiva | Itàlia | ||||||
| Esport | ciclisme de carretera | ||||||
| |||||||
| Participà en | |||||||
| Principals triomfs | |||||||
| Curses per etapes |  Giro d'Itàlia (1934) 26 etapes al Giro d'Itàlia 8 etapes al Tour de França | ||||||
| Curses d'un dia |  Campió del Món de Ciclisme (1931)  Campió d'Itàlia en ruta (1930 a 1934) Milà-San Remo (1933) Volta a Llombardia (1934) | ||||||
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Ciclisme | |||
| Campionat del Món | |||
|
Lieja 1930 | ruta | |
|
Copenhaguen 1931 | ruta | |
|
|
Leipzig 1934 | ruta | |
Learco Guerra (San Nicolò Po, Bagnolo San Vito, 14 d'octubre de 1902 - Milà, 7 de febrer de 1963) fou un ciclista italià, professional entre 1929 i 1943,[1] en els que aconseguí més de 80 victòries.[2][3] Amb una forma física imponent fou anomenat la locomotora humana. Sempre somrient, va saber conquerir el cor de la gent i es va fer molt popular.[4]
Learco Guerra va debutar als 26 anys, una edat tardana, però això no va impedir que aconseguís un gran palmarès. Va guanyar el Campionat del Món de ciclisme el 1931, la Milà-San Remo el 1933 i el Giro d'Itàlia el 1934. Va ser el primer ciclista a dur la maglia rosa del Giro d'Itàlia en guanyar la primera etapa de l'edició de 1931, any en què aquest mallot s'instaurà. En aquesta cursa guanyà un total de 26 etapes, deu d'elles el 1934.[4] Disputà dues edicions del Tour de França, ambdues finalitzades en segona posició, i amb un total de vuit victòries d'etapa.[4]
Una vegada penjà la bicicleta es convertí en director esportiu. Sota les seves ordres va tenir, entre molts d'altres, a Hugo Koblet i Charly Gaul.[4]
Afectat per la malaltia de Parkinson, va morir a Milà el 1963.[4]
El 7 de maig de 2015 es va inaugurar el Passeig de la Fama de l'Esport italià al Parc Olímpic del Foro Italico de Roma. Cent fitxes registren cronològicament els noms dels atletes més representatius de la història de l'esport italià. Una d'aquestes fitxes li fou dedicada.[5]
- ↑ «GUERRA Learco». [Consulta: 14 novembre 2024].
- ↑ «Palmarès de Learco Guerra (Ita)». [Consulta: 14 novembre 2024].
- ↑ Angelo De Lorenzi. Editore Ediciclo. Il collezionismo nel mondo della bicicletta, 1999, p. 128-130. ISBN 978-88-85318-33-5.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 ONLUS®, Museo del Ciclismo Associazione Culturale. «Museo del Ciclismo - Learco GUERRA» (en italià). [Consulta: 14 novembre 2024].
- ↑ «Inaugurata la Walk of Fame: 100 targhe per celebrare le leggende dello sport italiano». [Consulta: 14 novembre 2024].